No hay tags aún.
“Pensar la ciutat és pensar en l’ampli camp dels projectes humans de convivència...” En l’experiència, on es manifesta la ciutat, on es viuen les activitats, s’experimenten sensacions i es compren la complexitat de la diversitat, la contigüitat, les distàncies, la mixtura d’activitats, els entorns de formes construïdes, velocitats, i temps de moure’t per ella. Un exemple és la visita des de Collserola fins al Parc Urbà de Torreblanca, on la continuïtat del verd com a corredor, articula els espais lliures, a través del teixit urbà, alhora que ofereixen un ventall d’activitats que van més enllà de l’oferta de places o racons urbans. Caminant per l’antic Camí de la Salut, i situats a les faldes de Collserola es té una panoràmica amplia per entendre la part oriental de l’espai de la metròpolis de Barcelona. Quan un comença a baixar cap a Sant Just Desvern, vorejant la riera, alguns fronts arrenglerats de cases unifamiliars destaquen en el fons uniforme de la gran ciutat. És sorprenent l’escenari caòtic d’edificis juxtaposats que impedeixen veure el fons metropolità, un fons on imaginar que el Parc Agrari del Llobregat continua fins a arribar al litoral. Però a mesura que avancem, ja deixant enrere Can Coscoll i Can Roldan, ens trobem amb el Camí de Gelabert, que dóna accés a l’antiga masia rodejada de conreus. Alguns sectors per urbanitzar a mà dreta i els fronts residencials de casetes repetides segueixen sent els protagonistes, dins aquesta escletxa urbana. De sobte, a mà esquerra ens trobem amb una construcció molt moderna, com si d’una porta es tractés, destaca sobre la resta... A mesura que baixem ens trobem amb més gent, veïns que descansen en un banc, nois que juguen i gent enfeinada que recorre els carrers que creuen el parc. Just abans d’arribar al parc de Torreblanca, el bullici de les avingudes trenquen la calma, i inviten a submergir-se en una de les seves places, que connectada al parc, ofereix gelats, quioscos i una bona ombra per reposar. La distància ja permet veure el destí, el Parc de Torreblanca anticipa amb les seves formes i paviments el Parc Agrari del Llobregat, juntament amb les petites atraccions abarrotades d’infants que acaben de sortir de l’escola. La cafeteria de la cantonada té les terrasses completes, i a l’espai central del parc, s’anuncia algun esdeveniment social. Seguint el pas, i quan ja ens queda una mínima distància per tocar el Parc Agrari del Llobregat, s’ha de superar un gran obstacle. L’autopista trenca la visual, però el rumb continua per un túnel que passa per sota de l’autopista fins al camí de Francesc Macià que s’endinsa cap al parcel·lari agrícola. Una experiència intensa on lo urbà i lo rural troben la convivència en un mateix espai.